Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 13 de febrer de 2014

Veredicte



Mariano Rodríguez
Un carro carregat de rocs
i fetges va arribar a la ciutat.
Setze jutges d’un jutjat van haver
de jutjar l’amo del carretó:
—És veritat que corria
per la carretera mentre
anava empaitant els fetges
dels penjats?
El carreter carregat de ràbia
ho negava perquè en els fetges
penjats no hi arribava i el setze
fetges que portava junt amb
els rocs eren per setze jutges
que menjaven fetges  quan
jutjaven.
—Senyors jutges han de jutjar
al carro!— va dir el carreter.—
Ja que jo també li corria al darrera
empaitant els rocs i els fetges
que anava perdent per la carretera.
 

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un tigre, dos tigres tres tigres van trobar que ara no toca embolicar la troca.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

jajajaajajajajajajaja....molt bo! molt bo!