Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 15 de febrer de 2014

Sensibilitat extrema



Silvia Sánchez Revuelta

Ballava amb el so dels violins i la veu
melodiosa d’un cantant que ressuscitava
cançons antigues. La meravella d’aquella
dicció i aquelles harmonies la banyaven
arreu del cos. Es sentia viva, tan viva
que, fins i tot, el descontrol de les emocions
experimentades van aclaparar-la de tal
manera que es morí a la pista envoltada
de columnes color marfil i llums de color
violeta. Un somriure va ser l’últim
que va deixar. Els de la funerària, no van ser
capaços de retocar aquella exteriorització
de sentiments gratificants. Ella, com sempre,
després de morta continuava arrancant
un somriure a qui la mirava, ben digne
d’algú que estimava el que sentia.

2 comentaris:

Filomena Ribalta Reguant ha dit...

Bon dia Mònica.
Les emocions van i venen, totes vestides de carmesí, senzillament genial.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

:-D