Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 9 de febrer de 2014

Confinats



Emporta’t les paraules amb tu!
Aquesta frase la va seguir fins
els seus últims dies. Ella tan sols
volia dir-li que la vida és evolució
constant, però no la va deixar
expressar. Ell no volia escoltar-la,
http://www.fotolog.com/babie1987/41768859/
de fet sabia el que li diria i no estava
preparat per sentir-les amb so.
Feia temps que ell mateix se les repetia
com una insistent cançó . La soledat
a la que va estar sotmès va ser per
no saber progressar. Un per l’altre
van viure desconnectats fins els
seus últims dies; ella per no poder
expressar-se, ell per no voler escoltar.
Eren dos òrgans diferents, oposats,
connectats a un cos limitat;
un cervell inquiet i un aturat cor.