 |
| Edward HOPPER |
Asseure’m
en els esglaons
vells
de casa la mare quan arriba
la
primavera o se’n va la tardor
és
un vici al que no puc renunciar.
M’amara
la subtil suavitat
dels
raigs calents de l’astre
rei
sobre la cara, i amb ulls clucs
marxo
món enllà per retornar
poc
a poc a l’escenari d’aquest
amb
un bri de poder exòtic.
2 comentaris:
El sol es pot prendre a molts llocs. Tu el prens a casa la mare.
És el sol de la infantesa el que t'escalfa?
Fita
Sí, la mare ha marxat i amb ella els esglaons...però amb la imaginació vaig on vull i quan vull ;-)
Publica un comentari a l'entrada