Declaració

Dono fe que el que vaig a dir és cert,

tan cert, com que l’aigua mulla i la neu

Paz Barreiro

també. La majoria no s’ho creurà però

això no m’afectarà, perquè no hi ha satisfacció

més grata que la de  tenir una certesa

empírica amb la qual has comprés

un dubte infinit. No busco acceptació,

ni tampoc reconeixement, tan sols

l’escolta que em mereixo, res més.

Vull fer partícip de la meva experiència

en aquest fondo blanc on tot es pot dir

i on tot es pot negar. La meva precària

coneixença d’uns fets junt amb la visió

del moment m’han portat a ser el que sóc,

amb moltes interferències això sí, però

a la fi a ser realment algú amb el pensament,

la parla i el sentiment amb ple equilibri.

El que vaig a dir, ho reitero, és real.

I amb això vull dir que he descobert

que tinc pensaments contradictoris,  

dic paraules inexistents i sento emocions

asimètriques. M’he descobert després

d’anys de buscar-me i ara ja puc dir

que estic en pau amb tota la matèria

que em forma; sóc indefinible.