Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 18 de febrer de 2014

Reverberació


Hi ha una història molt antiga
que explica que uns vells
pescadors, sota un cel blau
i sobre un mar de plata, van veure
les criatures més fantàstiques
que mai s’haguessin imaginat.
Quan se’ls hi preguntava sobre
aquell miratge tan extraordinari
tan sols sabien dir:
“Vàrem veure llum sobre la humanitat”.
Repetien aquesta frase a cada
referència que se’ls hi feia al respecte.
Les ments curioses els escoltaven
amb els sentits, però les ments tradicionals
els varen batejar com a  “sonats”.
Des d’aleshores, les ments tradicionals
viuen apagades i  els “sonants”
amb llum pròpia.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Pescadors "tocats" per la tramuntana.
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

I quan la tramuntana bufa el cel és blavíssim!!!!!