Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 19 de febrer de 2014

Mons diferents



Després d’una explicació sobre la feina, l’entrevistador va voler deixar-li quatre condicions clares al possible candidat.
—No és cap acord! És una petició que no admet retrocés. També hauràs vist que no és cap pregunta, sinó una afirmació. Aleshores tan sols quedaria firmar .
—D’acord! La petició és un procés d’observació  cap a preguntes sobre filmacions. Això vol que firmi?
—No! No has entès res oi?
—Sinó he atès al rei? Quin rei?
—Em prens el pèl?
—El que no té pèl? Ai! No sé quin rei és...
—Fins aquí he arribat! Fora del despatx, no admeto que es mofin de mi!
—Què és aquí? Què ha arribat i és a fora amb un dofí marí? AI DÉU!
—Fora! Fora d’aquí ! No puc perdre més moments amb gent tan idiota com tu!
—Vaig a fora, sí, sí! Aquí no perdeu moments amb gentils homes com jo! Però al menys coneixeré aquest rei que dieu, oi?
—No puc més....Foraaaaaaaaaaaaa!
—Que a més porta una focaaaaaaa?
 
L’entrevistador va acabar a urgències amb un atac d’ansietat.
L’entrevistat estava explicant als seus companys que havia estat a punt d’aconseguir una feina d’actor on un rei estava envoltat de mamífers, però que en el director li havia agafat un atac de pànic pels animals que hi havia fora.
Els seus companys  es van entusiasmar molt, ja que si el “sord” del grup podia aconseguir una feina, ells també podrien.