diumenge, 16 de febrer del 2014

Declaració




Dono fe que el que vaig a dir és cert,
tan cert, com que l’aigua mulla i la neu
Paz Barreiro
també. La majoria no s’ho creurà però
això no m’afectarà, perquè no hi ha satisfacció
més grata que la de  tenir una certesa
empírica amb la qual has comprés
un dubte infinit. No busco acceptació,
ni tampoc reconeixement, tan sols
l’escolta que em mereixo, res més.
Vull fer partícip de la meva experiència
en aquest fondo blanc on tot es pot dir
i on tot es pot negar. La meva precària
coneixença d’uns fets junt amb la visió
del moment m’han portat a ser el que sóc,
amb moltes interferències això sí, però
a la fi a ser realment algú amb el pensament,
la parla i el sentiment amb ple equilibri.
El que vaig a dir, ho reitero, és real.
I amb això vull dir que he descobert
que tinc pensaments contradictoris,  
dic paraules inexistents i sento emocions
asimètriques. M’he descobert després
d’anys de buscar-me i ara ja puc dir
que estic en pau amb tota la matèria
que em forma; sóc indefinible.



8 comentaris:

Unknown ha dit...

Gràcies Princesa de pensaments i lletres... escriptora i amiga. Feliç dia!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Gràcies a tu Filomena!!! UN PETÓ!!!!

xavier pujol ha dit...

Has definit que ets indefinible...
Fita

annafabrellas ha dit...

Ben vinguda i ben trobada

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Xavieeeeer, GENIAL!!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Anna...UN PETÓ BEN GROS!!!!

Xevi Rivero ha dit...

Bé, només un detall absent d'intenció: definir-se com a indefinible dins d'un fondo blanc ho és tot (o quasi) menys empíric. Bé, és qüestió de geometries, clar. Però és bonic donar-ne fe perquè en diu molt d'aquestes emocions asimètriques que fas sentir tan bé. (per cert, gràcies perquè he pogut demostrar, suposo, que no sóc un robot!!!).
Xavier

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Gràcies per no ser un robot ;-)

No, sí empírica ha estat la meva experiència per arribar a una certesa
...