Emporta’t
les paraules amb tu!
Aquesta
frase la va seguir fins
els
seus últims dies. Ella tan sols
volia
dir-li que la vida és evolució
constant,
però no la va deixar
expressar.
Ell no volia escoltar-la,
http://www.fotolog.com/babie1987/41768859/ |
de
fet sabia el que li diria i no estava
preparat
per sentir-les amb so.
Feia
temps que ell mateix se les repetia
com
una insistent cançó . La soledat
a
la que va estar sotmès va ser per
no
saber progressar. Un per l’altre
van
viure desconnectats fins els
seus
últims dies; ella per no poder
expressar-se,
ell per no voler escoltar.
Eren
dos òrgans diferents, oposats,
connectats
a un cos limitat;
un
cervell inquiet i un aturat cor.
2 comentaris:
Una història trista.
Fita
Sí, força trista!
Publica un comentari a l'entrada