Asseguda
a la cadira de la consulta
de
l’oculista, la Lia va seguir
observant
el món a través d’unes
lents
amb graduació. Quan
 |
| Tora Vega Holmström |
el
doctor li va preguntar que veia,
ella,
va relatar una breu història:
—
A la casa hi habita un home
que
cada dia puja a la muntanya.
En
un explanada hi ha una espècie
de
taula on hi fa un ritual, i un pou
d’aigua
clara li calma la set. Cada dia
un
llamp brillant el saluda...
L’oculista
no ho entenia, a la pantalla
tan
sols hi havia les lletres “A M T H Z”.
La
Lia va provar diferents oftalmòlegs,
però
tots li deien el mateix ”hi ha lletres
davant
teu, res més”. Ningú la va poder
curar
i va viure tota la vida enmig de relats,
històries,
contes, llegendes... Quan es va
morir,
sobre la caixa de fusta s’hi van
gravar
cinc lletres al atzar: “E T O H G”.
2 comentaris:
Le llegint varies vegades...m´ha encantat!!! encara que m´ha quedat un regust a melangia dolça...ningú la va creure...ningú la va escoltar...i ningú la va saber entendre...només la mort la va alliberar...però les lletres absents la van seguir acompanyant .
Un petó Marta! La Lia i el seu món incomprensible pels altres!!!
Publica un comentari a l'entrada