Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 7 de gener de 2014

E T O H G



Asseguda a la cadira de la consulta
de l’oculista, la Lia va seguir
observant el món a través d’unes
lents amb graduació.  Quan
Tora Vega Holmström
el doctor li va preguntar que veia,
ella, va relatar una breu història:

— A la casa hi habita un home
que cada dia puja a la muntanya.
En un explanada hi ha una espècie
de taula on hi fa un ritual, i un pou
d’aigua clara li calma la set. Cada dia
un llamp brillant el saluda...

L’oculista no ho entenia, a la pantalla
tan sols hi havia les lletres  “A M T H Z”.

La Lia va provar diferents oftalmòlegs,
però tots li deien el mateix ”hi ha lletres
davant teu, res més”. Ningú la va poder
curar i va viure tota la vida enmig de relats,
històries, contes, llegendes... Quan es va
morir, sobre la caixa de fusta s’hi van
gravar cinc lletres al atzar: “E T O H G”.

2 comentaris:

marta ha dit...

Le llegint varies vegades...m´ha encantat!!! encara que m´ha quedat un regust a melangia dolça...ningú la va creure...ningú la va escoltar...i ningú la va saber entendre...només la mort la va alliberar...però les lletres absents la van seguir acompanyant .

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petó Marta! La Lia i el seu món incomprensible pels altres!!!