Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 8 de gener de 2014

La No-No



Era petita i escanyolida,
vivia en una casa estreta,
diminuta, i tenia un jardí
http://cuadrosmarga.com/

tan minúscul que tan sols
hi cabia un test amb una flor.
Mai tenia un NO per a ningú.
La van batejar amb el nom
de “La No-No”, perquè dos
negacions equivalen
a una afirmació. Un dia,
la gent del poble va quedar
esparverada perquè la noia
havia dit NO a un habitant
del poble. Es va confabular
sobre que podia haver estat
aquell “NO” sense ser un SÍ.
Al final del dia es va saber
que li havien ofert una casa
més gran amb un gran jardí.
La No-No va argumentar
que si tenia més del que
podia dominar no podria
seguir dient SÍ a qui
la necessites, ja que tindria
massa treball a cuidar
de les coses materials
que se li haurien multiplicat.