el
meu impuls de supervivència
en l’àmbit
existencial que res
a
veure té amb política, cultura
i
economia. Tanmateix, no
entendràs
res del que et diré,
ja
que a mi mateixa em costa
de
comprendre. El que sí sabràs
i no
oblidaràs són les passions
desmesurades
i els sentiments
arrelats
que em fan llevar cada
matí
amb la incertesa de no
saber
si podré engolir el nou
dia
amb les seves dolces roses
i també
amb les seves punxants
espasses, les quals hauré d’esquivar
o bé
acceptar sense cap més fita
que
la d’acabar el petit-gran jorn
tranquil·la
i en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada