Ingrats

Tot ha desaparegut, res no queda de la civilització que va poblar aquest món fa milers i milers d’anys. Nosaltres en som restes d’aquells éssers que van decidir crear vida en aquest orbe tan perfecte que tenim i que no sabem estimar. Com sempre, durament, els antecessors posen la llavor, els descendents intenten mantenir-la tot modificant-la i els renous s’ho poleixen tot.  La saviesa adquirida l’hem anat perdent per no saber escoltar ni als abans-passats, ni els senyals de la terra, ni la intuïció innata dins aquest cossos peribles. En som savis del no res.