Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 24 d’agost de 2012

VISITA


—Saps qui sóc?—em va preguntar mentre dormia.
—No!—vaig respondre en el son.
—Bé, quan et despertis ho sabràs!—va afegir.
—Esperaré doncs! Ara estic massa bé per desvetllar-me— vaig dir-li.
—No tens curiositat?—va indagar amb sorpresa.
—Sí, i tant, però com que ja ho sabré quan em desperti no cal avançar res— vaig afirmar.

Després d’una agradable migdiada sota la immensa figuera d’aquell jardí i amb els ulls ben oberts observant la perfecció de les muntanyes, els prats i de tot l’entorn ho vaig saber.

—Eres la vida!— vaig dir amb un somriure.

4 comentaris:

Trazos Sueltos ha dit...

Quines viatges més fantàstics....ja m'agradaria, ja!!! :)

Mònica HUIX-MAS ha dit...

:-D ho fas a través del dibuix tu!!!

Trazos Sueltos ha dit...

Aixó si...jjajajajja...petonicoo

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petonàs nena!!!