VISITA

—Saps qui sóc?—em va preguntar mentre dormia.

—No!—vaig respondre en el son.

—Bé, quan et despertis ho sabràs!—va afegir.

—Esperaré doncs! Ara estic massa bé per desvetllar-me— vaig dir-li.

—No tens curiositat?—va indagar amb sorpresa.

—Sí, i tant, però com que ja ho sabré quan em desperti no cal avançar res— vaig afirmar.

Després d’una agradable migdiada sota la immensa figuera d’aquell jardí i amb els ulls ben oberts observant la perfecció de les muntanyes, els prats i de tot l’entorn ho vaig saber.

—Eres la vida!— vaig dir amb un somriure.