Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Vagarejar

He vist colors diferents,
llums lluents i varals nous.
Tota jo m’he embolcallat
d’essències flamants i olors sublims.
Però he enyorat ritmes absents
quan baixava cap els pous
per cercar autenticitat
dins el fangueig dels meus llims.


Gràcies per esperar-me!
Gràcies per ésser-hi!

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Bona tornada Mònica!!!.Trobava a faltar els teus mots diaris
No crec que els llims no tot es fang,sino que hiha terra seca y gespa per tobar el camí de lo autèntic.
Salutacions

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Igual que el pol sud, que no tot és glaç encara que ens facin creure que sí ;-)... Gràcies per esperar-me!!! Moltes gràcies Miquel!!