Em pesa la rutina
perquè no em pot tornar
la sensació flipant
que la vida em donà.
La rutina dels anys
ha matat grans moments.
Dos amors referents:
melangia i companys.
Els anys viscuts de vida
eren plens, eren vius.
Ara són plens de lluita,
farcits de nous motius.
De vida juvenil
a existència fràgil.
No em pesen els records,
em trasbalsen de forts.
2 comentaris:
Trénca-la. Ets tú i les teves pròpies forces. Ja ho saps.
La vida la dones tu,
la vius tu, la sents tu.
la rialla del teu esguard ha de ser la rialla del teu cor.
Fes-li pessigolles.
Perquè et penses que ric tant, per les pesigolles ;-)
Publica un comentari a l'entrada