Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 29 de març de 2012

HAIKUS.... Primavera


Noia asseguda
en un balancí. Enyor
d’estones belles.

M’acarona el vent
quan camino pels conreus.
Silenciós amant.

Aromes subtils
embriaguen el meu roig cor,
la ment s’allunya.

Navego pels rius
cabalosos i ràpids,
instants de follia. 


2 comentaris:

Josep ha dit...

Ailàs !!! el balencí va-i-ve com els sentiments Intento aprendre a no enyorar i només tenir ilusió pel q anel·lo.
LLavors quina follia quan el "balancí" es trova en el punt més àlgit.
Puc ser un somniador, però a vegades els somnis es fan realitat, però sempre tocant ... "a un pam de terra"

Mònica HUIX-MAS ha dit...

UN PETÓ ESTIMAT JOSEP!!! Ets un crak!!!