Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 30 de març de 2012

ESCLAT DE FOLLIES


Aquest lloc no es perceptible a les suaus vibracions,
és insòlit, és singular, les percepcions són totes noves
i és tant quantiós i valuós el que s’aprèn, que 
ens veiem i sentim grans profetes ... quina follia de goig!

En aquest lloc s’encén una xispa de llum cada vegada
que l'ahir us recorda la nostra presència,
és tan potent la claror emparada, que
ens il·lumina tot aquesta immensitat... quina follia de guspires!

Algunes vegades en aquest lloc hi ha molt de garbuix , tant 
que ens fan baixar la veu per no despertar-vos
doncs ens proliferen constantment
que no us podem destorbar el camí... quina follia de sssst!

Quin goig tan il·luminat pel silenci!

4 comentaris:

Josep ha dit...

Vibracion, percepcions, xispa, presència, garbuix, il·luminar silenci?
El silènci no és material i la llum sempre sorollesa, ...
Però quantes vegades no hem parlat hem, parlat, mirat, besat, fer dolçament l'Amor en Sineci i encendre tota una llum i claror dins Nostre quan es veia tot fosc..
La quimica dels Sentiments supera a la física establerta. Una vegada més : Les normes es renquen ... i és tant bonic.
Nota: Et demano disculpes, doncs segurament no interpreto el fons del teu esser en l'intencionalitat del Poema, però saps que no puc estar callat. Ho sento !!!
El Llunat ho sabia.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Estimat Josep,

L'esclat de follies és a l'altre costat. En el món de les ànimes...
No callis....

Josep ha dit...

Mentre tingui els meu cor forces per tenir sentiments (i ara no personalitzao) no penso callar. Ni en silenci. Vull VUIRE !!!! i fer VIURE !!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Ben fet!!!!