dimecres, 28 de març del 2012

RUTINA


Em pesa la rutina
perquè no em pot tornar
la sensació flipant
que la vida em donà.

La rutina dels anys
ha matat grans moments.
Dos amors referents:
melangia i companys.

Els anys viscuts de vida
eren plens, eren vius.
Ara són plens de lluita,
farcits de nous motius.

De vida juvenil
a existència fràgil.
No em pesen els records,
em trasbalsen de forts.

2 comentaris:

Josep ha dit...

Trénca-la. Ets tú i les teves pròpies forces. Ja ho saps.
La vida la dones tu,
la vius tu, la sents tu.
la rialla del teu esguard ha de ser la rialla del teu cor.
Fes-li pessigolles.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Perquè et penses que ric tant, per les pesigolles ;-)