Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 26 de març de 2012

EL MEU RACÓ


Racó com qualsevol altre racó.
Però aquest és meu; senzill, verd i bonic.
Molt més bell i càlid que un indret xic.
Sabés jo amagar-lo de l’ingrat cor
buit que hi passa sense pena ni glòria
obviant la immensa bellesa brotada.
Recés envoltat de vegetació
prolífica, viva. On un munt d’històries
vetustes han omplert tota l’arbreda.
Imploro, a vegades, un relat, un ressò
que em parli del temps passat a l’abric
dels grans troncs que m’observen plens d’amor.

6 comentaris:

Josep ha dit...

El cor no és ingrat, nosaltres a voltes l'auto flagelem. Ells obra la porta als sentiments i nosaltres escollim cada dia envers als Pares, fills/es, Amics, Estimats. . .quin paper li donem, quines emocions acceptem o... fem com el cargol?

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Que fa el cargol Josep?

Josep ha dit...

T'ho deixo a la "nefasta" intuició femenina...
Nota: Aquesta és una expresio molt meva. Quan dic nefasta ho dic amb carinyo, doncs normalment endevineu les coses. Els homes som més cartesians ens el tema del pensament.
No sé si m'explico, però tu segur que m'entens.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Que potser s'amaga a dins la closca quan la pluja no el pot netejar?

Josep ha dit...

O s'espanta de seguit i és perd el que podria ser un fruir paseig per la gespa (la vida).
La pluja es bona.
Et demano disculpes, doncs primer de tot t'havia d'haver dit que em sembla preciós el que has escrit. T'ho dic de cor.
Tens una sensibilitat especial... segueix. No em cansaria de llegir-te i aprendre'n
Un bes "Amiga"

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Moltes gràcies Josep, de tot cor! M'agrada tenir amics com tu :-D