Jo tinc un
veïna, una veïna molt llesta,
que pel matí
m’explica boniques històries,
i arribant
al capvespre la més dura realitat.
Em relata
amb enuig, però amb dolça veu
que el
nostre petit món, és plagi d’una entitat:
“El cos humà”.
I segueix la
veïna relatant-me que;
El cervell
del món està format per cèl·lules
que irradien
el seu mal fer, confonent
el poder de
manar amb el poder de deposar.
El braç dret
és farcit de cèl·lules privilegiades,
teòrics recomanats
i antics pensadors.
Mentre que
el braç esquerra és ple de peons,
alfils i intel·lectuals no reconeguts.
El tronc és
la distància marcada
entre els
dos braços, ja que el centre
no existeix,
tot i que les cèl·lules dolentes
intenten
infiltrar-lo. El melic és petit, perquè
hi van a
parar les grans idees dels bons homes.
El baix
ventre esta ocupat íntegrament
per l’abús
de poder, per la manca de pensament
i pels
projectes en benefici propi. És la part més
moguda
d’aquest món cel·lular. I sense
oblidar les
cames, en diré que elles,
són el
cubell dels residus pesants
que el bon
funcionament del cos no pot engolir.
I segueix la
Veïna dient-me que tal vegada demà
em parlarà
dels dits, el cor i el recte final.
Jo tinc una
veïna, una veïna molt sàvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada