Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 21 de març de 2012

LA BUIDOR


Profunda, immensament malcarada,
mestressa misteriosa del món empíric
que signes la teva miserable entrada
amb notes discordants d’un oníric,
patètic i cruel cant. Ets altiva,  
m’ocupes allunyant-me de mi mateixa.
Ets dura igual que pedra i viva
com foc d’una llar tancada amb reixa .
Ets freda com el gel. Per què véns?
Jo no t’he cridat, t’odio, no et vull sentir,
més no sé com t’apropies de mi.
Però sàpigues que aquesta creuada, almenys,
la penso vèncer  jo, i l’amor que no
et professo morirà al meu cor.