Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 22 de març de 2012

CLOC-CLOC!


Cloc-cloc! La música dels talons de les botes 
a les fustes del passeig a prop de mar la tenien
catatònica. Els breus pensaments no avançaven
endavant , però tampoc cap enrere.

Cloc-cloc! L’aire fred del mes de març es filtrava
pels petits espais buits del  jersei  llarg
de llana d’un color blanc i gris. La vida
seguia exempta d’ aturador, sense fre.

Cloc-cloc! El sol l’albirava mentre l’escalfava
amb els raigs calents de mitja tarda.
Cada quatre passes les onades
la saludaven amb el rebot a la terra.

Cloc-cloc! La solitud buscada i trobada
era bon fàrmac per la seva ànima ferida.
Tornaria a casa amb sensació lleugera
d’haver deixat alguna tristesa
a la platja que la féu feliç.