Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 19 de març de 2012

CERVELL ADORMIT


Hem pujat amb unes tradicions i un obrar que no ens pertany. La vida evoluciona i amb ella els costums i el fer. Som el que som i fem el que fem per unes idees que ens han minvat la creativitat i l’auto-estima. La vida com a tal és creixement. Els mals d’aquest món es deuen en unes creences inculcades sense base afectiva real. La estupidesa dels ésser humans és no voler avançar amb tolerància. L’ idiotisme col·lectiu és el que crea murs que es solidifiquen amb més idiotisme provocat  per uns ideals personals que arrastren a tots aquells que no volen veure més enllà. Els humans ens entossudim a mantenir unes normes que ens mantenen segurs dins un cau faltat de vivències pròpies i noves. Els que juguen són ”locus”, els que es queden enclaustrats “limitats”. La vida i les sensacions fan evoluciona la ment i l’ànima. Sabeu que podeu ser lliures?...No us limiteu amb la paraula llibertat com l’enteneu actualment, té altres connotacions en del seu interior.