Mai entendré
l’enferrissada lluita
pel cim de la muntanya,
on tot home perd la intenció.
Et vull tant com et necessito
la sang se’m remou
quan et canten des del fons
quan et criden pel teu nom.
Els que hi sou
ignoreu el cruixir
de la vall frondosa
on tot home clama amb fervor.
Et vull tant com et necessito
la sang se’m remou
quan et canten des del cor
quan et criden amb afany.
Somnis desitjats
de grans intencions.
Ens manca la fe
on tot home brega per assolir.
Et vull tant com et necessito
la sang se’m remou
quan et criden pel teu nom
CATALUNYA NOSTRA
CATALUNYA SEMPRE!!!!
2 comentaris:
Molt realista,es tal i com ho sentim molta gent
No es pot defallir...
Publica un comentari a l'entrada