Eres una llum blanquinosa al bell mig de la vida,
sabies que aquesta s’estava apagant,
però tu tan sòls volies brillar, tot i
que la llum fos més tènue.
No se’t va concedir i
aquella claror va marxar amb tu.
El que no veiem però sabem, és
que allà on estàs, brilles igual que
tots els que t’han precedit.
Tornaràs, però aquest cop
assegura’t que et deixen quedar més temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada