Deus pensar que
sóc un ruc!
Almenys, és el
que veig en el teu mirar;
el silenci ho
corrobora i l’expressió ho confirma.
Però no en sóc de
ruc!
Almenys, és el
que sento en el meu mirar;
el silenci és
innat i l’expressió unes faccions.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada