Són curioses les lletres de les cançons de Nadal. Entre fum, peixos i
olives es desenvolupen unes històries difícils de seguir. Primer, perquè no hi entens
la relació, i segon, perquè per molt que ho intentes acabes descol·locat i ben
marejat. Però el més fotut és que les cantem amb esperit triomfant.
I quan encara estàs paint tota aquesta barreja apareix un home vestit
de vermell amb una panxa abominable. Resulta que aquest llisca per les
xemeneies de les cases portant regals…amb aquella panxa i baixant per la
xemeneia ????...i carregat de regals????...Alguna cosa falla també.
Tal vegada no interessa que s’entengui, de fet, en el nostre món sempre s’ha aplicat el
mateix; històries incomprensibles que donen pel sac a tota la gent de bona
voluntat.
1 comentari:
M´AGRADA,ES UNA VERITAT COM UN TEMPLE
Publica un comentari a l'entrada