Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 28 de desembre de 2011

LA VEU DOLÇA DE CATALUNYA (poema dedicat a en Santi Vendrell)


T’esperava com mai hauria imaginat,
no sabia qui eres, tampoc  quan vindries,
solament intuïa que no trigaries,
els dits i les estrelles  s’havien besat.
Una plujosa tarda vaig percebre
les notes glorioses d’un bonic  cant
que m’aturaren el cor. Em van trasbalsar...tant.
No sabia qui eres però sí que arribaves.
Vaig treure el nas per l’obert finestral
i vaig contemplar una llarga cua d’estels
que es movien amb delicada sintonia.
Aleshores et vaig captar amb tots els sentits,
eres el clar ressorgir de la  meva
joventut, el  que sempre temperaves
neguits i pors  amb les més belles  cançons.
En aquell instant ho vaig entendre.
Mai ens havies deixat, sols t’havies absentat
breument per tornar amb el millor de tu.
Ara apareixes per atestar-nos
els racons adormits de tots nosaltres;
els teus pretèrits i més fidels seguidors.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt cert i molt realista aquesta dedicatoria per el nostre estimat Santi Vendrell,un peto