Esperava
paraules justes, creia
però, el
que més desitjava, n’eren
encoratjadors
mots que no esperen
ni judici
ni qüestió, em deia
Palpava un lleuger
boirim d’afecte
que lliscava amb
certa petulància
eludint amb
infructuós respecte
estímuls ben perduts
per l’arrogància
Bafarades brillants de
maduresa
intenten comprendre la
necessitat
d’aquesta fam delirant
de tendresa
Omplint-me
l’emplaçament accidentat
amb vots farcits de
revelació
per
poder pair la torbació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada