Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 27 de desembre de 2011

HORTALISSES (Capítol 1)


Hi havia una vegada, en el país de les llegums i les verdures, una parella ben estrambòtica. Ella era una Llentia ben especial i ell un seriós Pèsol Verd. Es van conèixer en una conferencia  titulada ; “ Les llibertats  de les hortalisses”.
Va ser un dia fresc de primavera, sota uns arbres esplendorosos que és balandrejaven al ritme de la brisa que acaronava amb delicadesa la mata de cabells d’ella i l’escàs cabell d’ell. La Llentia estava asseguda en un banc mentre esperava que comences l’acte, i ell aparegué pel darrera.
—Bon dia! Encara no ha començat?
La Llentia no es va girar ni contestar pensant que no li preguntaven a ella.
—Bon dia! Que puc asseure’m aquí amb vostè? —digué la mateixa veu.
Ella aleshores va reaccionar, doncs no hi havia cap més banc per asseure’s allà prop.
—Endavant, segui— va dir la Llentia sense treure la vista del llibre que estava llegint.
El Pèsol Verd, va asseure’s a l’altre punta del banc.
—Disculpi, que no em pensa mirar?— va preguntar el Pèsol Verd amb veu seriosa.
—De moment no. Vull acabar aquest capítol i no vull sortir del món en que m’he capbussat—digué ella amb els ulls fixes a la plana del llibre.
—D’acord! M’esperaré! — va afegir ell.
—Molt bé! Però calli eh! —va dir amb rotunditat la Llentia.



Continuarà......