Et vull veure en la foscor
com el gat del meu veí,
com el gat del meu veí,
refugiat el molt rufí
on en neix la bella flor.
Entre mates i rosers
s’hi acomoda molt tranquil
vigilant-ne els afers
com un foraster hostil.
Ja li ronda la mixeta
aspirant fer nou amic
però en defuig molt moixeta
quan en rep un fort pessic.
Sigil·losa gira cua,
evitant el dolç refrec
que regala per promíscua
a qualsevol gat marrec.
En segueixo desitjant
poder veure’t sense llum
anhelant i somiant
els teus vespres de costum.
1 comentari:
Be, be, be, nem millorant.
Em costa la poesia pero l,he esntes...
No paris.
Publica un comentari a l'entrada