Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

3-QUATRE AMIGUES!!!!

Una terrassa qualsevol, amb un soroll qualsevol, un dissabte qualsevol ;
-Hola noies!-saludà l’Elvira
-Que tal reina?- preguntà la Lucia.
-Ja era hora, si que has plegat tard!- digué la Beth.
-És culpa dels peixos!- murmurejar la Rocío.
Les noies en aquell moment van entrar en una conversa increïble!
 -Ah si?-digué la Beth estranyada.
- Si! Jo en tenia dos i ara només n’hi ha un!-digué la Rocío.
-I "eso"?- preguntà la Lucia.
-No sé! Un dia vaig arribar i tan sols n’hi havia un- afirmà la Rocío.
-I l’altre?- preguntà la Beth .
-Va marxar! I no va dir res!- afirmà la Rocío.
Les noies es van mirar incrèdules.
-COM QUE VA MARXAR SENSE DIR RES!- digué cridant la Beth amb cara de”loca”.
-Els peixos no salten de la peixera i marxen sense dir res- es va afanyar a dir la Lucia!
-Què peixos “niñas”?- preguntà la Rocío.
-Els teus nena! Tu has dit que tenies dos peixos i que un va marxar!- digué la Beth
-Jefes!! He dit que tenia dos JEFES!!!!
Converses pintoresques on el soroll és evident!