Serra estrident
i serradures volant.
Plataners pelats.
Campanes sonant
ocells fugint esglaiats,
les dotze en punt.
Fulles cremades
al final de la rambla,
neteja a fons.
La fulla seca
reposa amigable
sobre el gripau.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Sempre que m'arriba l'olor de fulles seques cremades o sento la fressa que fan quan les arrosseguen amb els peus em ve a la memòria la Rambla de Caldes,la tardor a la Rambla. I noto,de cop i volta, escalfor a dintre meu , sensació d'estar abrigada, però també sento la llunyania immensa d'aquells dies...Quantes coses,Mònica!
Sí ens deixessin tornar a aquells dies encara que fos uns instants, crec que ens llançaríem a dins el fullam per absorbir-ne la olor i el tacte amb mans i nas d’infant. Ho portem a dins Marta, és ben nostre!
Publica un comentari a l'entrada