Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 11 de juliol de 2016

Tres de Caldes





La filla de la modista de la Rambla va anar a la platja a gaudir d’una refrescant banyada en aigües clares. De sobte va entreveure al mig de les banyistes a la “Pilar del pa”. S’hi va apropar un xic i li va tirar un polsim d’aigua sobre el seu cabell ros, per cridar-li l’atenció. Però el que ignorava la filla de la modista és que el cabell arrissat de la “Pilar del pa” és intocable. Aquesta, en un arravatament,  es va girar tot agafant-la pel coll, sort que no molt lluny d’allà hi havia l”Estrella de can Blanquera” que en veure’n la situació s’hi va llençar de ple. L’enrenou que tres “locas pueblerinas” van desencadenar en una tranquil·la platja de la costa brava, va portar als mossos, a la guàrdia costera i al socorrista de torn a desallotjar la platja, ja que tothom va pensar-se qui hi havia un tauró rondant... Les tres Caldenques, després de ser ateses pels auxiliars de la creu roja  van decidir tornar-se a veure l’endemà amb el propòsit de passar desapercebudes enmig dels tranquils banyistes.

7 comentaris:

Arcadi Lozano Pujol ha dit...

Carai ! amb les Caldenques...

Mònica HUIX-MAS ha dit...

No tenim remei Arcadiiii!!!! Hauries de anar algún dia per Caldes ;-)

klintxifood ha dit...

No va pas ser a Sant Pol tot aixo? Pq jo les vaig trobarem alla dimecres passat...

klintxifood ha dit...

Perdó... Era dijous

Mònica HUIX-MAS ha dit...

síiiiiiiiiii!!!! Però era dissabte al matí... jajajajaj

klintxifood ha dit...

Aixi deuen anar a diari jajajaja

Mònica HUIX-MAS ha dit...

És el que te la jubilació amb salut ;-)