Estava feta un nyap al llit,
no per apatia ni problemes existencials, estava sota el nòrdic per dolor fisic.
Portava cinc pastilles i no la calmaven, allò li recordava el dolor de l’ànima
que no la cura ni Déu. Les dormides que feia la portaven a mons on hi havia
monstres, coses incoherents i un galimaties que la feien despertar. Si dormia
patia, si estava desperta patia.
-Què podia fer?- es va
preguntar per a si mateixa la Nika.
La resposta va resonar en el
seu cervell com un crit fet des de d'alt d’una muntanya
-Deixa el llibre que estàs
llegint, hòsties! Que no ets tu, és la protagonista!
La veritat és que no és gens
sa involucrar-se tant en el que es llegeix.
2 comentaris:
....i que adopti un gos! "Fins que no hagi estimat a un animal, part de la seva ànima romandrà dormida"!!!
Petons
Pere
Crec que te dos gossos i un gat....jajaajajaja
Publica un comentari a l'entrada