Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 3 d’abril de 2018

Silenci camuflat


-Arribes tard!- li van dir quan va entrar per la porta semi oberta.
Ella, sense excusar-se els hi va dedicar un petit somriure de disculpa. Però el que no sabien era que encara havia arribat prou d’hora per tots els entrebancs que havia trobat en el trajecte des de casa seva. La veïna del davant va sortir quan ella estava esperant l’ascensor i li va demanar que si podia ajudar-la un moment, doncs el gat se li havia posat darrera la rentadora i no podia sortir. Això li va costar una esgarrinxada a la ma que ningú havia apreciat. Quan va sortir al carrer una bici se li havia tirat a sobre fent-la caure al terra pelant-li els genolls, doncs havia decidit posar-se faldilles aquell dia, però tampoc ningú ho havia apreciat. Quan per fi havia trobat aparcament no s’havia adonat de la bassa fonda que quedava al costat de la porta, cosa que va provocar un peu xop i una sandàlia marronosa comparada amb la blancor de l'altra, però evidenment tampoc ningú ho havia vist.
-Si us plau! La de l'esgarrinxada, genolls pelats i amb diferent color de sandàlies ... podria asseure’s perquè poguem començar la sessió?
Hi ha coses que no es poden amagar encara que els que et rodegin no et diguin res.