-Arribes tard!- li van dir quan va entrar
per la porta semi oberta.
Ella, sense excusar-se els hi va dedicar un
petit somriure de disculpa. Però el que no sabien era que encara havia arribat
prou d’hora per tots els entrebancs que havia trobat en el trajecte des de casa
seva. La veïna del davant va sortir quan ella estava esperant l’ascensor i li
va demanar que si podia ajudar-la un moment, doncs el gat se li havia posat
darrera la rentadora i no podia sortir. Això li va costar una esgarrinxada a la
ma que ningú havia apreciat. Quan va sortir al carrer una bici se li havia tirat
a sobre fent-la caure al terra pelant-li els genolls, doncs havia decidit
posar-se faldilles aquell dia, però tampoc ningú ho havia apreciat. Quan per fi
havia trobat aparcament no s’havia adonat de la bassa fonda que quedava al
costat de la porta, cosa que va provocar un peu xop i una sandàlia marronosa
comparada amb la blancor de l'altra, però evidenment tampoc ningú ho havia
vist.
-Si us plau! La de l'esgarrinxada, genolls
pelats i amb diferent color de sandàlies ... podria asseure’s perquè poguem
començar la sessió?
Hi ha coses que no es poden amagar encara
que els que et rodegin no et diguin res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada