dimarts, 26 de desembre del 2017

Delit





Quan el dolor es transmuta en alliberament, un sap que ja tot ha passat i que res ni ningú podrà treure-li el nou món que s'obre davant dels seus ulls, on podrà crear noves il·lusions i expectatives. El dolor s’ha convertit en confeti de colors i pluja de petons, la vida agafa un altre caire i les glorietes d'arreu apareixen plenes d’orquestres que toquen sense fre.









Pintor Mark Spain

dissabte, 23 de desembre del 2017

Efusiva


Li van dir que anés endavant i el que li fes nosa que ho apartés o  bé ho tirés. I així ho va fer, va apartar tot el que no era productiu i va llençar el que li molestava. El problema va venir quan va adonar-se’n que havia tirat una cosa que necessitava. La ràbia i els seus plors no van ser escoltats per ningú, ja que s’havia tirat a ella mateixa i el camió d’escombraries ja havia passat.

dilluns, 18 de desembre del 2017

Cavitat


Va caure en el parany d’una il·lusió, il·lusió negada. No volia lluitar i no esperava res de res. Es va limitar a entrar al seu món sense paranys, on el silenci era suau, sense espines. La vida havia tornat a fer de les seves, com sempre, juga primer i dóna escac mat quan li dona la gana.

Pintura Erika Craig

dissabte, 16 de desembre del 2017

Tresor amagat




Volia comprendre, però no li arribaven les explicacions. Volia esbrinar, però es trobava amb tot tancat. Va optar per posar-se una vena als ulls i una mordassa a la boca, i per primer cop a la vida no va sentir. Alliberada de tota emoció externa es va trobar amb el no res. Amb aquesta experiència va adonar-se’n que el que vivia i sentia era el que la feia trobar-se.






Pintura Lucia Coghetto

divendres, 15 de desembre del 2017

Sense "càsting"



Veient que res es movia, i cansada d’esperar que alguna cosa succeís, va decidir viatjar al món de les lletres convençuda que hi trobaria vides plenes de sentiments i personatges singulars i estranys. S’hi va submergir tant que fins i tot les lletres es varen haver d’estrènyer unes contra les altres per donar-li cabuda a ella dins la història de la novel·la.

Pintora  Sarah Joncas

dijous, 14 de desembre del 2017

Fulls perduts




No tenia remei, era un llibre obert i sense  tapes; ni primes ni gruixudes. Es guiava pel cor i la cagava anant i tornant, però no sabia actuar d’altra manera. Els que l’estimaven la recollien quan els seus fulls volaven en totes direccions; fulls trencats, fulls bruts, fulls cremats... i quan la majoria de fulls havien desaparegut es quedava buida de vida.







Pintura Loui Jover

dimecres, 13 de desembre del 2017

"Esfumat"





És inútil recuperar el passat, però més inútil és no saber viure el present. El temps no  es pot recuperar, és volàtil. Aprendre això és tota una odissea, però viure-ho és un malson.













Pintura: Clare Elsaesser

diumenge, 10 de desembre del 2017

Línia recta?!


-Qualifico la vida en la mesura que succeeixen els esdeveniments que ens envolten i no triem, però que ens fan reaccionar vulguem o no, tanmateix...
-Puc fer-li una pregunta?
- Pregunti, pregunti!
- Hauria d’explicar-nos primer què és la vida!
- Té raó! A vegades donem coses per sabudes i no és així! La vida és una línia que té principi i fi per cadascú, menys per l’univers global.
- Ara pla! La vida no és una línia recta, doncs com bé sap està plena de sotracs, muntanyes altíssimes i profunditats exagerades…
- Torna a tenir a raó des de la seva perspectiva. Aquesta línia recta conté tot això, perquè fora d’aquesta línia hi ha...MERCEEEEEEEEEEEEEEEEEE, MERCEEEEEEEEEEE, MERCEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE ...  
Déu meu! Aquest lloro meu sempre em desperta en els millors moments del somni! Maleïda l’hora que li vaig fer aprendre el meu nom. Total ho vaig fer per sentir-me acompanyada i sentir el meu nom dins aquestes quatre parets .... i ara que estava mantenint una conversa interessant va el gamberro i em desperta...i de línia recta no en te RES la vida! CAGUM el lloro i tot plegat. 

dissabte, 9 de desembre del 2017

Esbós feixista



Quan lluites contra el feixisme sempre topes amb les barres, no les barres de roba sinó les barres de ferro. El diàleg amb cervells autoritaris té una única base;  imposició i prohibició. Els feixistes són els carronyers de l’espècie humana, es retro alimenten de fal·làcies que els ignorants i ments obscenes creuen devotament.

divendres, 8 de desembre del 2017

Desafecció



Era una nit clara, la lluna il·luminava els arbres que es veien des de la finestra. Ell dormia plàcidament. Ella estava destrossada; el cor li plorava,  l’ ànima estava desfeta i la ment no l’ajudava en res. Una nit clara a fora i una nit fosca en el seu interior. Els despropòsits havien estat massa pesants i poc esperats. El sol va fer desaparèixer a la lluna, però ni l’escalfor dels seus raigs van poder suavitzar el dolor experimentat aquella nit clara.

diumenge, 3 de desembre del 2017

Ferits



Ella no l’havia buscat, senzillament l’havia trobat. Era el seu sol, i ell ho sabia . Ella era un batibull d’emocions. Ell l’aguantava. Ella no volia fer-li mal, ja havia patit prou, més els seus impulsos el ferien. Ella s’ ”autoflagelava” perquè per res del món el volia dolgut. Ell la coneixia bé, i en el fons l’estimava tal qual era, però ella ho ignorava.