divendres, 8 de desembre del 2017

Desafecció



Era una nit clara, la lluna il·luminava els arbres que es veien des de la finestra. Ell dormia plàcidament. Ella estava destrossada; el cor li plorava,  l’ ànima estava desfeta i la ment no l’ajudava en res. Una nit clara a fora i una nit fosca en el seu interior. Els despropòsits havien estat massa pesants i poc esperats. El sol va fer desaparèixer a la lluna, però ni l’escalfor dels seus raigs van poder suavitzar el dolor experimentat aquella nit clara.

4 comentaris:

Pere Costal ha dit...

El temps i unes quantes llunes ajudaran a esmorteir el dolor i, encara que la cicatriu perduri impertorbable, caminarem amb l'ajuda del record dels moments de rauxa i passió...!!!
...petons!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Que lent funciona aquests temps Pere....

Pere ha dit...

Omple'l d'amics, d'activitats, de teatre....et passarà volant...!!!
Petons!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Jajajajaajajaj....el teatre sobretot!!!!!!