Li van dir que anés endavant i el que li fes nosa que ho apartés o bé ho tirés. I així ho va fer, va apartar tot el que no era productiu i va llençar el que li molestava. El problema va venir quan va adonar-se’n que havia tirat una cosa que necessitava. La ràbia i els seus plors no van ser escoltats per ningú, ja que s’havia tirat a ella mateixa i el camió d’escombraries ja havia passat.
2 comentaris:
Finalment va despertar del somni i va respirar alleujada!
Un petó
jajajaaj digues que sí!
Publica un comentari a l'entrada