-Qualifico la vida en la mesura que succeeixen els esdeveniments
que ens envolten i no triem, però que ens fan reaccionar vulguem o no,
tanmateix...
-Puc fer-li una pregunta?
- Pregunti, pregunti!
- Hauria d’explicar-nos primer què és la vida!
- Té raó! A vegades donem coses per sabudes i no és així! La vida
és una línia que té principi i fi per cadascú, menys per l’univers global.
- Ara pla! La vida no és una línia recta, doncs com bé sap està
plena de sotracs, muntanyes altíssimes i profunditats exagerades…
- Torna a tenir a raó des de la seva perspectiva. Aquesta línia
recta conté tot això, perquè fora d’aquesta línia hi
ha...MERCEEEEEEEEEEEEEEEEEE, MERCEEEEEEEEEEE, MERCEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE
...
Déu meu! Aquest lloro meu sempre em desperta en els millors
moments del somni! Maleïda l’hora que li vaig fer aprendre el meu nom. Total ho
vaig fer per sentir-me acompanyada i sentir el meu nom dins aquestes quatre
parets .... i ara que estava mantenint una conversa interessant va el gamberro
i em desperta...i de línia recta no en te RES la vida! CAGUM el lloro i tot
plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada