Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 18 de desembre de 2017

Cavitat


Va caure en el parany d’una il·lusió, il·lusió negada. No volia lluitar i no esperava res de res. Es va limitar a entrar al seu món sense paranys, on el silenci era suau, sense espines. La vida havia tornat a fer de les seves, com sempre, juga primer i dóna escac mat quan li dona la gana.

Pintura Erika Craig

1 comentari:

Pere ha dit...

El dia més inesperat cauran les espines i retrobarà l'escalf de l'amor oblidat.
Petons!