Va caure en el parany d’una il·lusió, il·lusió
negada. No volia lluitar i no esperava res de res. Es va limitar a entrar al
seu món sense paranys, on el silenci era suau, sense espines. La vida havia
tornat a fer de les seves, com sempre, juga primer i dóna escac mat quan li
dona la gana.
Pintura Erika Craig
1 comentari:
El dia més inesperat cauran les espines i retrobarà l'escalf de l'amor oblidat.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada