diumenge, 12 de novembre del 2017

El fet, no la causa


Havien sortit de bon matí, ell ben despert, ella mig adormida. El trajecte no era massa llarg, el sol il·luminava amb potència amagada, total no hi havia sol tampoc, estava ennuvolat. Ella només frisava per un tallat ben carregat, ell passava de llarg totes les àrees de servei. Ella les veia passar com si marxessin a tota velocitat en direcció contraria. Per molt que ella rondinés, ell tirava carretera amunt. Aquí va descobrir que per poder fer un tallat només calia tocar-li els collons, literalment. Va funcionar, però aleshores ella ja estava ben desperta i sense haver pres el tallat.

2 comentaris:

Pere ha dit...

Collons! la violència de gènere també és això!
S'ha de saber dir NOOOOOOOOO!!!!
Petons!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Ai Déu meu!!!!!!!!!!!