Havia estat ple de vida i ara estava tan sol... Mirava el petit món que l’envoltava des d’aquell racó, restava quiet al costat de l’arbre que l’havia acompanyat en els seus dies gloriosos. El cel i les estrelles eren les mateixes, ell, però, ja no. Ara el mantenien net i polit, però la vida havia desaparegut del seu racó. Era el petit gronxador que es mantenia suspès d’una de les branques del seu estimat arbre, ara robust i gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada