A través de les cortines
observava les gotes com topaven amb la taula que hi havia al mig de la
terrassa. S’estavellaven amb força creant espurnes de gotes petites que es
fonien amb l’aigua que omplia la terrassa. Ella es sentia igual, una gota
estavellada en un món de melangia i enyorança. Enyorança plena de sentiment i
melangia per si havia estat el principi del fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada