Havia tingut un dia laboral
nefast. Tot li queia de les mans, no en feia ni una a dretes. A l'anar cap a
casa, mentalment pensava en una dutxa fresca a la terrassa. Feia molta calor,
el sol era foc, passava per totes les ombres que trobava al seu pas. Va veure
el pas de zebra massa llunyà i va decidir travessar el carrer, tot i que venia
un cotxe. Va calcular malament i el cotxe va haver de parar perquè ella passes
al seu ritme. L’home després de tocar el clàxon va baixar la finestreta i
traient el cap li va dir:— Estàs molt empanada noia!!!! Ella se’l va mirar
sense poder obrir la boca mentre el seu cervell calculava si “empanada” era un
“piropo” o un insult. Entre la xafogor, el sol que li donava de ple i el fogot
que li acabava de pujar va decidir que era una paraula bonica. Va obrir el
portal de casa amb un somriure de bat a bat per haver acabat la jornada amb una
bona floreta.
Il·lustració Anne Soline
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada