Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 29 de gener de 2017

Tres tites...


Hi havia una vegada dues donzelles que vivien en una petita ciutat. La seva única companyia eren tres tites. Cada dia les satisfeien. Era passió pura i dura. Tant a les tites com a elles els hi agradava gaudir al matí, més que a la nit. Els hi agradava fer-ho amb el sol i a les tites els hi encantava. Les tites les despertaven, sempre estaven desganades. La tita grossa, era desesperant, mai estava satisfeta. La tita mitjana sempre menjava de segon plat. I la tita petita es limitava a llepar el que podia.
Estaven en boca de tot el veïnat. Escoltar-les cada matí no tenia preu. Les converses eren la “comidilla” del barri.
—Tites, tites, tites, tiiiites...—cridava una donzella.
—Tita grossa calma't!—deia l'altra donzella.
—Tites, tites,tites...Tita mitjana respiraaaaaaaa!
—Tita petitaaaaa, afanye't que sempre vas tard, punyetes!– xisclava la donzella.
Les tres tites i las dos donzelles es van fer famoses a la contrada. I el Rei del país, que era un follador nat,  va voler conèixer-les. Un matí s'hi va presentar amb una bossa plena de diners fastigosos junt amb un agent del CESID. El que van veure els agents de paisà quan van tirar la porta a terra quan van envair la casa els va deixar atònits.
Des d’aquell dia, el rei, anomenat “sumer”(Su Majestad”) va ser la riota del país i de tots els països confrontants.

Les tites en qüestió eren un gos, una gossa i un gat. Les seves mestresses cada matí els hi tiraven trossets de pa de llet que els hi encantaven, como si de gallines es tractessin.