Qui sap ningú de la vida de l’altre?
Res més del que un vol comunicar.
Qui sap ningú de les necessitats de l’altre?
Res més del que un demana.
No comunicar ni demanar, engreixa
el mal caràcter i acaba vomitant paraules
que van directe a la jugular ; un acaba
dessagnat i l’altre desterrat per sempre.
2 comentaris:
Si hi ha una amistat real i sincera, la no comunicació i la no petició son substituïdes fàcilment per la intuïció..!!
Petons!
Pere
Intuició que els humans hem anat perdent Pere per fer-la treballar poc.
Publica un comentari a l'entrada